El cant de la joventut

A El cant de la joventut Montserrat Roig reflexiona sobre la vida i la mort, sobre la joventut i la vellesa, a partir de la comparació de dues situacions ben diferents que es van superposant i confonent a mesura que avança el relat. La narració fluctua entre el descobriment de la passió/amor per part d'una jove noia i el “descobriment” de la mort de la mateixa persona, ja en l’etapa de la vellesa.

Les escenes succeeixen “simultàniament” a un bar i a l’habitació d’un hospital i la relació entre ambdues èpoques es plasma amb la utilització de tres camps semàntics ambigus que es repeteixen tant en una etapa com en l’altra i que són: la família, els papers i el llit.

La família en l'etapa de joventut són els pares de la noia que vetllen per ella i el seu futur. A la vellesa, en canvi, la família hauria de vetllar la mort de la protagonista però ja no hi és i, per tant, s’hi enfrontarà tota sola.

Els papers durant la joventut fan referència a tot el paperam necessari per efectuar el casament. A la vellesa són els que es necessiten quan s’esdevé una mort. Un cop més, es situen en l’angle oposat al sentit que tenen en l’etapa anterior, donant èmfasi a la dualitat vida/mort.

El tercer camp semàntic que apareix a la novel·la és el que fa referència al llit: a la primera etapa és sens dubte l'escenari de l’amor i la passió i per tant podria simbolitzar la pròpia vida. A la vellesa el llit de l’hospital és el lloc on esdevindrà la mort. L’escenari del final de la vida.

Alguns dels altres símbols que evidencien la dualitat vida/mort que es dóna al llarg del relat són, esquemàticament, aquests:

Un paravent: simbolitza la frontera vida/mort. Darrere el paravent hi ha la mort.

“Però, a l’altra banda del paravent, ja no se sentia res”

Una sala gran: simbolitza la vida.

“...si fas bondat, potser podràs tornar a la sala gran”

Les vinyes altes que simbolitzen la plenitud de la vida. El camí per arribar-hi és llarg i difícil.

“el camí cap a les vinyes altes era molt llarg”.

Una delícia de llibre que, com tot el que escriu la Montserrat Roig, no deixa indiferent.