Llibre de Durham

Quan , a la dècada dels 80,Desclot portava més d'un any vivint a la ciutat universitària de Durham va decidir d'escriure regularment en la seva llengua, amb qualsevol pretext. Així, el llibre és un quadern de notes sobre els pretextos més diversos. Descripcions sobre l'entorn, el pas d el'estacions, comparacions amb el país d'origen, art, música, literatura...El llibre inclou anècdotes i correspondència amb grans autors de la nostra literatura: Espriu, Marià Manent, Agustí Bartra...De fet, la mort del seu amic Bartra va tenir lloc pocs dies després del seu retorn:

"En tornant cap a casa per la tortuosa i difícil carretera de Castellar, ens vam creuar amb un camió que duia escrit a la visera: AGUSTí. Fins les menuderies d ela vida quotidiana feien conxorxa per recordar-nos l'amic traspassat. La resta del dia la vam passar enmig de boires interiors i calitxes exteriors, entre adormits i somniosos".

Desclot, que és un dels millors traductors en llengua catalana, en parlar-nos de la seva quotidianeïtat, ens explica vivències i anècdotes personals i alienes sobre el món de la traducció. La última clou el llibre de forma "exemplar". Ens explica com a principis dels 80 va traduir uns poemes de Cardarelli. Joan Vinyoli va esperonar Vallverdú a publicar-los. Després d'obtenir els drets per a tirar endavant el llibre, Vallverdú anuncia a Desclot que , donat que Mondadori els ho ha posat "caret", només podran donar-li una compensació econòmica de 5000 pesetes.

"Per primera vegada a la vida, la meva reacció instintiva va ser ràpida:
- És que no les accepto. Vull tenir la satisfacció de poder dir que us he regalat el llibre.
- És clar, ja ho cromprenc.
Ho comprenia. ¿Ho comprenia? ¿Comprenia realment que oferir cinc mil pessetes per una sel·lecció traduïda d'una trentena llarga d epoemes, més un pròleg de deu pàgines, era un insult impropi d'un col·lega escriptor?. De tota manera, potser no li he de carregar els neulers a ell: qui dóna la cara sol ser persona manada."

En definitiva, estem davant d'un llibre delicat, molt treballat, amb un llenguatge acurat, unes construccions precisses i precioses... Uns textos per gaudir de la llengua, però també de la cultura literària , musical i general de l'autor.

Us proposo que llegiu dos fragment més, per què us feu una idea de la delicadesa i la destresa que destil·la aquest llibre:

"avui, dia de Sant valentí,els anglesos i les angleses es llencen irreflexivament els uns en braços dels altres, arraconen el sentit del ridícul i s'ofereixen, amb un somrís als llavis les postals més deplorables que troben a les proveïdes papereries del país. Aquest any, l'home del temos, simpatètic i complaent, els ha ajudat amb la concessió d'un dia rutilant i primaveral..."

"els corbs creuaven el cel amb un branquilló al bec, probablement com a regal de noces per a la femella, que no deurà saber si fer-ne un collaret o usar-lo sense compliments per restaurar el niu envellit. (...)els corbs carretegen branques i branquillons per les dreceres de l'aire...tota la terra comença a oblidar la convalescència hivernal d ela malaltia de la tardor".

I em ve molt de gust "mullar-me", després de conèixer una mica més la literatura d'aquest castellarenc d'adopció. Crec que no s'està fent prou justícia amb la vàlua d'en Miquel Desclot com a escriptor i traductor. Suposo que el fet d'haver-se dedicat a fer poemes, a traduir, a escriure "textos menors" ,hi deu haver contribuït.Si en comptes d'això s'hagués dedicat a fer novel·les com les de Jaume Cabré, ara gaudiria del mateix reconeixement que ell gaudeix i que jo mateixa li reconec.

Apa, ja he quedat descansada!